El Dragonera és un vaixell mercant de 65 metres d’eslora que va ser enfonsat l’any 1994 amb la finalitat de formar part del Parc Subaquàtic de Tarragona com a escull artificial. El punt d’immersió es troba a una profunditat d’entre 14 i 24 metres i és un dels més freqüentats de la Costa Daurada.

“El Quadrat” és un dels derelictes (naus enfonsades) que formen part del Parc Subaquàtic de Tarragona. És, juntament amb altres embarcacions, elements que s’han enfonsat voluntàriament per crear estructures submergides i afavorir la biodiversitat marina.

Veler enfonsat al parc subaquàtic del SES a Tarragona.

Àncora d’un vaixell de gran tonelatge reposant al nord de l’escullera del parc subaquàtic del SES, a Tarragona.

El Kuark és una de les embarcacions enfonsades al Parc Subaquàtic de Tarragona, gestionat per la Societat d’Exploracions Submarines de Tarragona (SES).

El Lili és una embarcació enfonsada al Parc Subaquàtic de Tarragona, gestionat per la Societat d’Exploracions Submarines (SES). Forma part del conjunt d’esculls artificials creats per fomentar la biodiversitat marina i oferir un espai d’interès per al busseig recreatiu i formatiu.

Golf de Lleó, vaixell de pescadors enfonsat per a ser utilitzat com a escull artificial al parc subaquàtic SES de Tarragona.

Fotogrametria submarina de l’Ancla Nord de l’escollera del SES (Societat d’Exploració Subaquàtica) a Tarragona.

El vaixell Hermanos Aguado és un dels derelictes més emblemàtics del Parc Submarí del SES (Societat d’Exploracions Submarines de Tarragona). Reposa a la escullera del port de Tarragona, a uns 18 metres de profunditat.

Fons marí de la zona de la “catedral” dins el parc subaquàtic del Port de Tarragona.

El Betlem és una escultura submergida que simbolitza el naixement del Nen Jesús i forma part del recorregut artístic del parc subaquàtic.

El Vaporet del Miracle era un petit vaixell uns 15 metres que es va enfonsar a 300 metres de la costa de Tarragona , aprop del Fortí de la Reina, després d'incediar-se al port durant les tasques de desballestament

A la cala de l’illa Mateua, es troben les restes del Cotentin, un antic remolcador francès enfonsat pel vent de tramuntana el 1963. Avui dia, només en resten les calderes de vapor, el motor i alguns fragments de la coberta — ara refugi per a la vida marina i testimoni silenciós d’una història submergida.

L’Ermita de Sant Salvador és una construcció religiosa d’origen romànic, datada del segle XII. Actualment roman submergida sota les aigües del pantà de Canelles des de la dècada dels anys seixanta.

L’arrossegador Andrea, de fusta i 14,25 m d’eslora, va ser propietat de Bernat Margalef Estrada fins a la seva baixa el 26 de febrer de 2004. Actualment es troba enfonsat davant de la costa de l’Ametlla de Mar a 27m de fondària. Actualment resta en mal estat, conservant-se principalment el casc a causa dels temporals. Tot i així, la immersió és atractiva, ja que a les zones nord i sud hi ha barres rocoses amb abundant vida marina.

L’Azur era un antic vaixell d’arrossegament amb una eslora de 19,23 m. Descansa sobre un fons marí fangós a -29 m davant de l’Ametlla de Mar.

La Vitera fou una antiga embarcació de pesca de tonyina d’encerclament, construïda l’any 1979. El 2003 va ser donada de baixa i enfonsada prop de l’Ametlla de Mar per voluntat de Jordi Martí, el seu darrer propietari, amb l’objectiu de crear un escull artificial. Actualment, la Vitera és un autèntic refugi de vida marina, on es poden observar dentols, pops, nudibranquis, llagostes i moltes altres espècies.

El Rogelia i Alfredo va ser un vaixell d’arrossegament de fons construït l’any 1966 i propietat de José María Llaó Llaó, “Viri”, fins a la seva baixa l’any 2010. Actualment descansa a 23 metres de profunditat davant de l’Ametlla de Mar, on actua com a biòtop artificial. Hi habita una gran diversitat d’espècies de nudibranquis, entre moltes altres formes de fauna local.

El Pepito Lalula és una antiga embarcació de pesca d’arrossegament de 26 metres d’eslora que reposa a 30-32 metres de profunditat davant de la costa de l’Ametlla de Mar. Forma part del conegut cementiri d’arrossegadors de la població, un conjunt d’antigues embarcacions pesqueres enfonsades de manera controlada per crear un biòtop artificial.

El Boreas, construït el 1938 amb el nom original Pellworm, era un remolcador alemany que va participar en la Segona Guerra Mundial. L’any 1980 va ser adquirit per una societat panamenya i rebatejat amb el nom actual. Després d’una etapa vinculada al contraban, va ser interceptat per la policia davant la costa de Begur i va quedar abandonat al port de Palamós. Finalment, el 1989, el van enfonsar a la zona de la Llosa de Palamós, on descansa a 32 metres de profunditat convertit en un escull artificial i en un dels punts de busseig més emblemàtics de la zona.

El Cairo era un antic vaixell de pesca que va ser enfonsat de manera controlada per crear un biòtop artificial a la Llosa de Palamós. Actualment, només se’n conserven les costelles de l’estructura i part de la càrrega que transportava el dia del seu enfonsament.

Escultura de grans dimensions d'una Rosa dels Vents, submergida a la Cala del Morro del Vedell de Palamós. Aquest punt d’immersió, envoltat de formacions de roca precoral·lígena i posidònia, constitueix un valuós refugi per a nombroses espècies marines. Entre la fauna que hi habita destaquen el pop, el congre, la morena i el dèntol, així com una gran diversitat d’organismes propis dels ecosistemes mediterranis.

Accròpodes enfonsats procedents del dic de la Marina de Palamós, situats a la Cala del Morro del Vedell. Aquestes estructures artificials han estat colonitzades per la fauna i la flora marines, convertint-se en refugi de nombroses espècies i enriquint la biodiversitat de l’entorn submarí.

Restes d'un bombarder-torpeder alemany de la Segona Guerra Mundial enfonsat davant de la costa de Tarragona l'any 1943, després d'un ameritzatge d'emergència mentre tornava d'una missió de bombardeig al nord d'Àfrica. El 1979 va ser arrossegat per una embarcació de pesca des d'unes 12 milles mar endins, on es trobava a 270 m de profunditat, per tal de recuperar les arts de pesca. Actualment, el restes es troba en un estat de conservació molt deficient degut a la degradació natural i, sobretot, a l'intens espoli patit al llarg dels anys.

El Melchuca reposa a una profunditat d’entre 5 i 13 metres. Va naufragar arran d’un temporal l’any 1968 després de topar amb l’illot de Massa d’Ors i de patir una important via d’aigua. El capità va intentar arribar al port de Roses, però l’embarcació va acabar enfonsant-se davant de l’Illot del Bergantí. Durant la dècada dels anys vuitanta, el derelicte va ser parcialment dinamitat i desballestat. Tot i això, entre les seves restes encara es pot trobar part de la càrrega original: sacs de ciment que, amb el pas del temps, han quedat completament petrificats.Aquest model ha estat possible gràcies al suport, la coordinació i la col·laboració del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC).